23/03/2012, Petit Palau, Palau de la Música
Si la Maria Coma hagués nascut a Estats Units probablement tocaria al Carnegie Hall i les entrades pels seus concerts es cotitzarien per sobre els 100$. Si fos filla de la Gran Bretanya potser ho faria al Royal Albert Hall i en William i la Kate, molt “campetxans”, l’escoltarien embadalits des de la tribuna VIP. Com que ha tingut la sort de néixer a Catalunya el seu concert més llustrat és a la sala petita del Palau i els tiquets costen menys que un sopar al xino. Possiblement la sort és de la plebs, com jo, que per un preu mòdic pot gaudir d’un espectacle de gran qualitat.
Siguem justos, el recital del passat divendres hauria de ser considerat bé immaterial de la cultura catalana. La Creu de Sant Jordi ja!
No voldríem ser exagerats però hi ha directes durant els quals els astres s’alineen d’una manera única i determinada per a què tot surti rodó. Aquest en seria un. Quan diem “astres” ens referiríem a un magnífic escenari (l’acústica va estar impecable), un bon clima (amb l’aforament ben ple) i uns músics (aquí el secret) excel·lents.
La Maria va sortir acompanyada de l’equip de gala: als habituals (Vallvé, Roig i Casadesús) es sumà el Quartet Brossa (Lluch, Aymamí, Puig i Bartolomé). La suma va obtenir com a resultat un so delicat i al mateix temps carregat de força i elegància, amb la capacitat d’acaronar els timpans tot mantenint les neurones ben despertes.
Megàfon en mà la pianista i compositora barcelonina començà a entonar Bosc Adormit, primer dels temes oferts del seu darrer treball Magnòlia (escollit pel L’Ampli com a uns dels millors discos del 2011).
Durant l’acte la Maria i companyia anirien oferint als allà presents un viatge pel seu repertori, ric en matisos, on no faltarien cançons entrellaçades, com l’encertat experiment d’ajuntar Placenta (del Linòleum, primer disc en solitari) i Fugir de l’ou o versions ideades per l’ocasió, com la del tema Blanc d’u_mä on la banda va començar tocant, tots junts, el piano.
I si bé el conjunt musical treballà de manera harmònica i cohesionada l’artista també va tenir l’oportunitat de fer gala del seu virtuosisme interpretant en solitari el tema Cel salat.
Vam sentir la Maria cantant en la llengua de l’Imperi a la preciosa Mujer de Lana o en la de Shakespeare amb un cover de Bridges and ballons de la seva admirada Joanna Newsom.
L’instant més intens i aclamat es va viure amb Tots el colors, primer senzill de Magnòlia, on el quartet de corda col·laborà de manera especial en carregar d’energia la melodia.
El moment més esperat, segons paraules de la cantant, arribà amb el darrer tema de la nit, Dins magnòlies, on es van sumar a la festa un cor format per un número considerable de bons amics.
Els parlaments van ser breus, centrant-se en agraïments vers els allà presents: seguidors, amistats, familiars, acompanyants, tècnics… i un tímid lament, el no poder oferir, per normes del local, el seu disc el dia que casualment comptava amb el públic més nombrós.
Sóc de l’opinió que el passat divendres al Palau, sense que es volgués fer bandera de res, es van viure moments memorables per la música de casa nostra. Podem estar tranquils, no trobarem millor ambaixadora. A l’abril tornarà a tocar a Berlín (3 dies!) i no seria d’estranyar que aviat es sumessin d’altres destinacions internacionals.
Text: Alex Reuss
Fotos: Ma. Carme Montero
