El Disc Populi de la Lupe Capell

LUPE CAPELL La Lupe Capell és una vella amiga de L’Ampli. Creadora audiovisual, cos i ànima de la productora audiovisual Xindogu, és l’artífex (entre moltes altres coses) dels vídeos promocionals del Petit Burg Festival. Alegre i dinàmica, el seu Disc Populi, creiem, és un fidel reflex de la seva naturalesa.
Astrud - Mi fracaso personal Mi fracaso personal – Astrud He escollit aquest disc perquè des de la primera vegada que els vaig veure actuant a Lo + Plus vaig sentir una fascinació total per aquest parell d’artistes que fan cançons totalment diferents a les que jo havia sentit mai. Tenen unes lletres surrealistes, que et transporten a d’altres universos paral·lels i a la vegada t’hi sents identificat… una sensació rara, rara… però al meu gust, genial. Amb una amiga sempre diem que el món es divideix entre els que els adoren i els qui els detesten i si ets d’una banda, s’et fa impossible entendre l’altra. Tot el disc és una joia. Espero ansiosa poder veure el concert de despedida ofical al CCCB aquesta primavera
The Rocky Horror Picture Show
B.S.O		 Aquest disc és un dels que sempre poso quan necessito un subidón d’energia perquè he de fer alguna cosa que em fa molt pal: netejar el lavabo, la cuina o factures… o quan tinc pressa i he de fer algo mecànic i sense pensar gaire. Poso el disc i em poso contenta automàticament, em fa riure i passes una hora sense adonar-te’n i bé… et pots descobrir a tu mateixa imitant a la Susan Sarandon o al Tim Curry i fent un espectacle no gaire digne de ser vist fora de la intimitat.
Micah P. Hinson and the Gospel
of Progress		 He escollit aquest disc perquè durant molt temps és el primer que escoltava quan pujava al tren: em tapava amb l’anorak, em posava els cascos, posava el Micah i em deixava transportar. Una veu preciosa, trencada però que dóna pau, que t’explica històries tristes i, com diria un amic meu, té una veu que sembla que “t’acaroni les orelles”. Molt recomanable per aquelles estones en les que et vols revolcar en la teva pròpia melancolia. Aquest disc, a més, em va fer redescobrir el folk, que abans no escoltava mai.

Etiquetes

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Història anterior

¡La vida no es pa’ tocar el tambor!
Següent història

Ritmo cálido, actitud canalla

L'últim de DISC POPULI