Dia de gala a la sala Oriol Martorell de l’Auditori. En el marc de la 15a edició del Festival Mil·leni els misteriosos Seward van celebrar el seu quart aniversari amb la presentació del nou disc Home was a chapter twenty six. Es tracta d’un disc especial i col·laboratiu: han tret cinc cançons en vinil i en tenen tretze més que aniran apareixent mica en mica en diverses webs i blocs d’arreu del món. Fins i tot en això ens han sorprès! Però anem al concert…
Es van apagar les llums i va aparèixer l’Adriano Galante (cantant, guitarra i banjo), en Pablo Schwarzman (guitarra i programacions), en Martín Leiton (baix i contrabaix), en Juan R. Berbín (bateria i percussions) i, l’última incorporació, en Jordi Matas (guitarres). Amb unes petites làmpades i en format acústic van engegar el concert amb Bomb the bomb. A partir d’aquí, moments de post-rock, free jazz, rock… música sense regles.
Durant l’hora i mitja llarga que va durar el concert van sonar més d’una quinzena de temes, entre ells, 3506, Pichiflork o Native. Cançons que et deixen bocabadat. Moments d’una intensitat que et deixen clavat el cul a la cadira, els ulls a l’escenari i les orelles als altaveus.
Els Seward no fan cap concert igual. Però cap ni un! I no et canses de veure’ls… Et sorprenen a cada moment. Són uns extraordinaris músics i l’Adriano és tot un espectacle. Es deixa portar per la música i això fa que no sàpigues mai per on et sortirà.
No els busqueu a Spotify, ni a Deezer, (un secret: si que tenen alguna cosa penjada a Grooveshark). No els trobareu ni a Twitter ni a Facebook. Ni editen cds. Ni trobareu el seu web. Però si algun dia veieu un cartell, un flyer o qualsevol publicació que anunciï una de les seves actuacions no us ho penseu dues vegades i aneu-hi. Us prometo que no us en penedireu…
Text: Jordi Daumal
Fotos: Sergi Moro
