El far que ha dibuixat la Paula Bonet per la portada del tercer treball dels Inspira era una clara senyal del camí a seguir la nit del dissabte. No ens podíem perdre de cap manera i ens portava cap a la sala Foyer del Liceu.
La nit va començar amb un vídeo de la Fundació La Salut Alta, una fundació badalonina a la que entre altres, Músiques Sensibles, que és l’organització que ha fet aquest cicle de concerts, dóna suport i part de la recaptació.
Els Cálido Home van ser els encarregats de començar la part musical. Aquest duet format per l’Anna Andreu i l’Eduard Pagès tenien una cosa en comú amb els Inspira: també era el seu tancament de gira. En el cas dels Cálido Home del seu disc Vulpes Vulpes (DPU010). Ens va agradar molt poder veure’ls en concert, ja que malgrat el seu disc sona pràcticament com en directe, el joc de mirades, gestos i complicitat no es pot apreciar i creiem que forma part del seu espectacle.
Fent un símil culinari, es com si la veu de l’Eduard fos la base gruixuda i cruixent del pastís i la potent de l’Anna, el que fa que agafi diferents gustos segons el mosseguis. Un folk sense complexos, un bon concert i un gran futur dintre del circuit musical català.
Tot seguit, els Inspira ens van portar el seu directe, que com ja hem dit abans, era el del tancament de gira del seu tercer disc Amunt! (Amniòtic Records, 2013). Quaranta concerts han passat des de la presentació al maig de l’any passat al Music Hall de Barcelona i que els han portat per tot el país durant aquest any i mig. Però no és un final trist, és el preludi de tancament en estudi. Un punt i seguit.
A poc a poc van anar tocant la pràctica totalitat del seu Amunt! i també van intercalar, i el públic celebrà, algunes cançons de l’Escapistes (Amniòtic Records, 2010), com Onades de Nit, amb la primera intervenció del públic corejant… cor que batega, al ser cada cop més a prop teu…
Amb Cova Placenta, també varen recordar el que pot semblar ja llunyà primer disc amb el mateix nom. Corria solament el 2008, però el temps passa volant.
La sorpresa de la nit va ser la primícia per part del Jordi Lanuza de presentar-nos Podríem Ser, una cançó que va tocar en solitari i que segons va confessar, era la primera o potser la segona vegada que la cantava davant d’algú. Bona recompensa pels amics que ens vam ajuntar.
Com no, en Pau Vallvé va voler estar també present aquesta nit com a segona bateria, fent més contundent el seu directe.
No intentem, ni volem valorar aquest últim concert, més aviat aquest és el nostre petit reconeixement a la bona feina. Aquest hivern mentre el fred premi i ens quedem calentonets a casa, posarem als Inspira i escoltarem les seves cançons… cançons que deixen rastres, tots els que anem trobant, ens fan reviure estones, com la que vam passar…
Text: Josep Maria Català
Fotos: Maria Carme Montero
