Barcelona, 22 de febrer de 2020. Sala VOL
El dissabte de Carnaval vaig tenir la sort d’anar a l’assaig amb públic de les noves cançons dels Nueva Vulcano. Feia dos anys i mig del seu últim concert, que vam tenir la sort de gaudir en el marc de la final del DescoNNecta 2017, concurs que coorganitzem juntament amb els Lluïsos de Gràcia.
Jo vaig anar-hi a la segona sessió, perquè a les sis de la tarda, van fer el primer assaig. Van començar tard, entre pitos i flautes, una hora tard. Tenia mono d’un concert dels Nueva Vulcano. Les noves cançons em van semblar una bona continuació del seu notable últim disc Novelería. No sé si els noms de les cançons són els correctes, només tinc clar algunes, perquè en algun moment, els artistes les van mencionar: amb la que van obrir el concert, Eucalipto, perquè ho va dir l’Artur; la segona del set list Disney, per la foto de Frozen i perquè ho va dir, al final, l’Albert. Guerra y paz, per l’anècdota que va explicar l’Artur. I Tramuntana, que ho va cridar un del públic. Segur que era un amic de la banda, perquè n’hi havia molts.
Van tocar quinze noves cançons. Totes de l’estil dels NV. Ja tinc ganes de poder-les escoltar en bucle.
Van acabar fent un homenatge al seu segon disc Juego entrópico, tocant Sagrada Família, El día de mañana, Las cosas y las casas i El río suena. Per contracte, no van poder fer més cançons que l’assaig de les sis. I vaig marxar content com un gínjol. Per fi, els Nueva Vulcano, estan tornant.
Foto: Kenneth Santos
