Apparat Band: un concert de 5, 7 o 8

09/12/2011 – Sala Apolo

Quina nota, sobre 10, li posaríeu al concert?

El comitè de savis, instal·lat al Rincón del Artista, delibera i arriba a un veredicte que no és unànime. Els primerencs som generosos: Un 8! – diem convençuts. La sorpresa ha estat grata, la formació que acompanya en Sascha Ring en aquesta aventura orquestral ha fet una feina impecable.

Com si es tractés d’un concert de free jazz els músics entraren en conjunció acústica convertint-se en un ‘tot’ harmònic i envoltant. El públic, com va remarcar el personatge pintoresc del nostre costat, esdevinguérem ‘zombies’ al compàs d’un trànsit hipnotitzant.

Herr Ring explotà diferents registres vocals movent-se amb facilitat entre el falset i d’altres tonalitats, generalment, altes que contribuïren notablement a crear l’atmosfera intimista que es respirà a la sala. Recordà a instants a Thom Yorke o a Temper Trap, però cal reconèixer que destacà, per sobre de tot, per un estil original i propi. Gran encert, també, en col·locar la bateria al front, just al marge dret de l’escenari: primerament per què el percussionista Jörg Waehner sap molt bé el que es fa, dominant a la perfecció els pals. Segon: la percussió te, intencionadament, una major presència, esdevenint fil conductor de la melodia.

Al llarg del directe la banda va fer una repassada al seu darrer treball The Devils Walk interpretant temes del calibre de la refinada Your house is my World o la romàntica Song of los que aconseguiren tocar la fibra d’un públic entregat. També hi va haver temps per a recordar temes d’anteriors àlbums com l’esperada Arcadia, senzill pertanyent al Walls de 2007.

Els més bregats en concerts van posar la nota de 7 doncs l’experiència els imposa un esperit crític més elevat. El notable alt està reservat per a ocasions realment excepcionals. El 5, suficient pelat, va sortir curiosament de boca dels fans d’Apparat els quals recordaren concerts millors de l’alemany i carregaren contra un distorsionador excés de greus que, segons esmentaren, fou aliè al bon treball dels músics.

Text: Alex Reuss

Fotos: Sergi Moro

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Història anterior

“Tocant els nassos” per una bona causa

Següent història

Nacho Umbert y la excelente compañía tocan bajo y apuntan alto

L'últim de A PRIMERA FILA