Les noves tecnologies (per cert, ja no tan noves) fan que tu estiguis a un lloc i a cent cinquanta quilòmetres hi hagi unes persones a les quals les vols entrevistar. Abans, agafaves el telèfon, trucaves, escrivies, gravaves l’audio… ara, amb un sol click ja ho pots fer. Si, és veritat, es perd tot l’encant de la proximitat, de la interacció social, però a vegades, és la manera de fer-ho. I així, L’ampli i Satèl·lit ens hem posa’t en contacte, a través de les xarxes socials i el correu electrònic. I aquí tenim l’entrevista del grup de Tarragona.
Satèl·lit és el resultat de la confluència de músics de la comarca tarragonina que porten anys musicant idees en diversos projectes. Els noms Highleaf, Kennel, Terraplane, MrPez o Stand By en són alguns exemples. Aquest bagatge subratlla una experiència musical contrastada que es tradueix en temes amb un marcat estil propi. Satèl·lit destil·la l’essència musical de sons tan eclèctics com Dolorean, Ray LaMontagne, Vetusta Morla, Pearl Jam… abocant-la a cançons que busquen definir-se cap una sonoritat pròpia. Tot i la seva curta història, la maduresa musical dels seus integrants porta a dir que tot i haver fet poc camí hi ha molta seguretat d’allà on es vol anar i amb quins mitjans es compta per fer-ho.
Satèl·lit es forma a la tardor del 2011 i ràpidament comença una fase de composició laboriosa que es perllonga durant tot l’hivern i primavera del 2012. Sense concessions ni presses, es va formant, lentament, el repertori, del que, sens dubte, serà el seu directe. Quatre temes representatius agrupats en una maqueta immortalitzen el naixement del grup.
Com sorgeix el projecte de Satèl·lit? Quan vau començar?
Va ser una conseqüència natural als nostres estats d’ànim. L’Oriol, el Gerard i jo després d’un temps parats ja teníem ganes d’iniciar un projecte junts i veiem que la química de composició i personal era molt bona tot i venir d’estils molt diferents. La cirera del pastís la va aportar el Josep Ma.
A partir de llavors, just fa un any, vam començar a assajar intensament i a treballar en el repertori. De seguida van començar a fluir els temes amb facilitat. El nostre mètode de treball és molt exigent ja que busquem una sonoritat molt concreta i això fa que cremem etapes a una velocitat més lenta del què estàvem acostumats.
Quins referents musicals teniu? Quins grups us han marca’t? I amb quins grups us agradaria tocar?
Els quatre som uns apassionats de la música, escoltem una mica de tot. Aprofundint una mica més, i posant el que ens agrada en comú podríem anomenar-te quatre o cinc bandes: Elbow, Dolorean, Inspira, Manchester Orchestra, Ray LaMontagne, Bon Iver, entre molts d’altres.
A l’hora de dir-te amb qui ens agradaria compartir escenari, la veritat es que no som gaire mitòmans, però potser acabaríem tornant als clàssics.
Lliga’t amb aquest tema, en quins festivals us agradaria tocar o creieu que hi encaixaríeu?
Tocar en festivals sempre és interessant perquè comparteixes escenari amb bandes de diferents estils i el públic que ve a escoltar-te pot ser molt diferent i això és molt enriquidor a l’hora de palpar les energies que transmet la gent.
Estem esperant amb moltes ganes l’edició de l’any vinent del FIM de Vila-seca on hi tocarem gràcies a haver guanyat el DO de Tarragona. Es un lloc important per a nosaltres perquè és un dels bons festivals de casa nostra. Hem estat al públic i ara en formarem part com a músics.
Les oportunitats que et brinda aquest festival a nivell professional amb promotors, programadors, etc. són molt grans. Això fa que ens el prenguem amb especial atenció i il·lusió.
Posats a demanar, ens agradaria tocar també al PopArb, Invictro, PalmFest i a tot arreu on ens convidin.
Ara que heu guanyat el concurs D. O. Tarragona, com creieu que us pot ajudar en la vostra carrera musical? Teniu pensat presentar-vos a altres concursos de música per grups emergents?
Guanyar el DO ha estat una injecció d’adrenalina per a nosaltres. Ens dóna un impuls econòmic per fer un pas més en forma de CD.
Podem avançar que de cara a finals d’any, el regal de reis és l’edició del nostre primer EP.
També ens dóna una difusió mediàtica al camp de Tarragona que ara mateix ens ve molt bé per presentar-nos al públic.
Potser ens presentem al Sona9 però la veritat és que ara per ara, tenim ganes de tocar i ensenyar el què fem.
Des del principi teníem clar que, guanyéssim o no (el DO) seguiríem treballant i creient en el que fèiem.
Heu gravat a l’estudi Most Wanted Studio d’Altafulla. Per vosaltres és una opció lògica o una aposta per la producció local?
Gravar sempre és un procés una mica estressant per les bandes, i poder-ho fer en un ambient relaxat i familiar és molt bo. Controlar tot el procés de gravació, mescla i masterització ens dóna una perspectiva de la nostra música molt positiva.
Aprofitem els recursos que tenim al nostre abast (Möla Disseny, Most Wanted…) per a autogestionar-nos com a banda.
Com veieu l’escena musical actual? Per a vosaltres, com a grup, que ha significat la democratització de la música a través de les xarxes socials?
L’escena musical de casa nostra està en un moment molt bo. Hi ha molta varietat de propostes i de molta qualitat. Gaudim d’un bon moment musical a Catalunya i esperem, d’una manera o altra, formar-ne part.
Pel que fa a les xarxes socials, són una eina de difusió molt útil per nosaltres que ens permet, amb pocs recursos, arribar a molta gent de forma immediata. El mateix dia que masteritzem els nostres temes ja els poden escoltar a l’altra banda de món.
Us convidem a tots a orbitar amb Satèl·lit.
Satèl·lit són:
Joan Rubinat – acústica i veu
Josep Maria Vidal – guitarra elèctrica
Oriol Maymó – baix
Gerard Joan – bateria
Fotos: Satèl·lit
