Passaven pocs minuts de les nou del vespre quan entrem a la Sala Apolo per agafar posicions i ja en aquell moment s’intueix el que passaria minuts més tard. El concert de Destroyer s’anuncià com una trobada en solitari d’en Dan Bejar, fundador de la banda, amb la platea de la Sala Apolo conseqüentment guarnida amb les seves millors gales, plena de taules i cadires, tot esperant l’inici de l’íntim concert
A l’escenari: cadira, micròfon i guitarra. La sala a mig omplir sobre l’aforament previst.
Amb puntualitat i gairebé sense fer soroll sortia en Dan Bejar a l’escenari i arrencava el concert amb les cadires, ara sí, ja plenes i les últimes corredisses per situar-se en les últimes places lliures dels laterals.
Ell sol amb la guitarra, despullant-se de tot l’ornament sonor al que ens te acostumats (amb la banda) tot oferint uns paisatges més càlids i propers, traient el màxim partit a la seva potent veu. La seva sola presència va aconseguir omplir sobradament aquell immens i solitari escenari. Val a dir que es trobà a faltar alguns dels arranjaments de les versions d’estudi.
Va fer una bona repassada a tota la seva discografia, centrant-se en seu darrer treball, el reconegut Kaputt, del que van sonar Chinatown, Savage Night at the Opera entre d’altres, malgrat que els primers crits van arribar amb la versió de María de las Nieves de Sr. Chinarro. La vetllada va transcórrer en un ambient on la tranquil·litat va ser la nota dominant. El silenci que hi regnava va fer que per moments semblés que ens podíem sentir la respiració. De fons en Bejar acaronant-nos amb les seves melodies.
Després d’una breu pausa s’arrencà amb un parell de bisos posant fi amb aquests a un càlid viatge, retornant-nos de nou a la crua i freda realitat d’aquests dies de tardor.
Text i fotos: Sergi Moro
