Era nit de dones al Sidecar. I era una nit especial per les noies de Santa Rita: era l’últim concert amb el nom actual i també amb l’actual formació ja que la baixista Marta Wood deixa el grup. Però no patiu, el grup amb un altre nom i, suposem que amb alguna incorporació, seguirà endavant. Aquesta notícia era la prèvia al concert…
Les afincades a la ciutat comtal van ser les encarregades d’obrir la tarda-nit. Amb moltes ganes i, en alguns moments, preses per l’emoció, van descarregar les cançons del seu àlbum High on the seas i de l’EP homònim. El so a Sidecar no és el millor que tenen, però cal dir que aquesta vegada va ser prou correcte. Algun acoblament i una mica de fregit, però res que les quatre noies Aloud no poguessin solucionar amb moltes ganes i professionalitat. Van petar-ho molt fort i, entre altres, van sonar Báltico, Mar Muerto, Cantábrico i Cap de Creus.
Les van seguir les nord-americanes La Luz. Un altre cop quatre dones a l’escenari. Les de Seattle presentaven el seu primer disc It’s alive. Música neta d’estil surf amb tocs de pop i alguna punteta de rock. Música sense massa pretensions, però que et deixa amb bones vibracions. Van intentar animar al públic fent un soul train separant el públic com si fossin Moisès perquè hi passés qui hi volgués ballant pel mig. Els més agosarats són els que es van animar i van animar a la resta.
Les noies de La Luz van despertar moltes expectatives amb el seu primer EP Damp Face. I sembla que amb el primer disc i veient el concert van complint aquestes expectatives.
Va quedar clar que les dones han de tenir el poder. Sempre.
Text: Jordi Daumal
Fotos: Maria Carme Montero
