Jordi

Marialluïsa: quan t’arribin bons moments, agafa’ls i que passin lents

Marialluïsa

Molins de Rei, 26 de setembre de 2020. Festa Major

Que millor després d’un bon sopar de Festa Major que prendre’s una bona infusió de marialluïsa? Les seves propietats faciliten la digestió, és antioxidant, antibacterià i no sé quant anti més, ah si, i carminativa (paraula que sempre m’ha fet gràcia), ja buscareu que vol dir. Bona elecció doncs, no? Alguna cosa calentona per una de les primeres nits fredes de la tardor.

Aquest passat 26 de setembre i dintre de les activitats de la Festa Major de Molins de Rei, els Marialluïsa ens van portar el seu primer LP És per tu i per mi (Bankrobber, 2020) i que per fi ens han pogut tocar en directe (es veu que hi ha una pandèmia que ho ha paralitzat tot). Els igualadins continuen amb un bon camí marcat, i que els va portar a entrar amb força dintre del moviment del pop metafísic després del seu primer EP Pren-t’ho amb calma (Bankrobber, 2019). Sons onírics i atmosfèrics per acompanyar a lletres que parlen de somnis, desitjos, d’aprofitar i valorar els bons moments i com no, de l’amor. Bon grup, bon concert, bona música i molt bon so (felicitats al tècnic).

Molins de Rei ha tornat a obrir la porta als concerts i a la música en directe, a la cultura al cap i a la fi. Una porta que sembla que continua rascant a terra, amb aquell soroll desagradable que fa quan no s’obre bé, però que entre tots hem d’intentar fer-ho, passar-hi l’escombra, fer una bona neteja i que tot torni a funcionar, amb mesures, amb mascaretes, amb gel hidroalcohòlic, o amb barrets si fa falta. No ens ha d’espantar o fer mandra el fet de veure aquelles cadires separades, amb un munt de recomanacions que més aviat tiren enrere que no animen. (no bar, no fumar, no moure cadires…), però ens hi hem de posar-hi tots per continuar gaudint d’una de les coses que més ens agrada, que és escoltar música en directe.

Josep Ma. Català
Redactor

Podries estar interessat/-ada

Logo DescoNNecta

Semifinal DescoNNecta 2020

Vila de Gràcia, 17 d’octubre de 2020. Lluïsos de Gràcia Per a l’equip de L’Ampli, participar de l’organització del DescoNNecta

El Gabinete del Dr. Caligari amb banda sonora en directe de Toundra: acompanyant a Cesare

Barcelona, 7 de març. Aribau Multicines.

Jo mai m’he considerat un cinèfil. M’agrada anar al cine a veure pel·lícules, com també de tant en tant ho faig a la televisió i ara, últimament, en els canals de pagament que hi ha. Però no he sigut mai dels que he anat a veure solament cintes de l’Europa de l’est, asiàtiques o independents, menyspreant les comercials, i dintre del meu catàleg la veritat és que tampoc hi ha hagut pel·lícules mudes de principis del segle XX, de les quals les úniques referències que tenia eren les que feien el dissabte a la tarda per la televisió del Charles Chaplin o Buster Keaton (com sempre us dic, un ja té uns anys). He vist el que m’ha vingut de gust igual que he fet amb la música. Pel que quan vaig veure el projecte que van impulsar els Toundra de posar música a una pel·lícula de l’any 1920 em va picar la curiositat. Qualsevol cosa en què el grup madrileny s’hi involucri m’interessa i em dóna garanties que serà bo.

El procés va ser: primer comprar les entrades i després mirar que coi era allò de El Gabinete del Doctor Caligari (Robert Wiene, 1920). I a partir d’allí m’he fet quasi un expert en cinema expressionista alemany. Un article em va portar a un altre i una pel·lícula a un altre. Que addictiu és això de la internet.

Amb l’aforament de la gegantina sala 5 dels Aribau Multicines ple, el quartet va anar acompanyant amb la seva música les imatges i les explicacions que et guien per la pel·lícula. Van anar donant-li forma als decorats quasi infantils, amb xemeneies, finestres i camins deformats, a la sobreactuació que els personatges han de fer per compensar la falta de so. Van guiar a Cesare, el personatge somnàmbul, a cometre actes en contra de la seva voluntat. Van endurir o suavitzar les faccions del visionari Dr. Caligari, que per tal d’afirmar la seva teoria, que és manipular sense pietat a l’esser dorment, al que l’obliga a fer el que ell vol, per molt irracional que sigui. Al cap d’uns quants anys Hitler pujaria al poder i portaria a Alemanya a una altra guerra, podria ser més premonitòria la reflexió?

Toundra ha aconseguit que no et distreguis gens de les imatges. No han fet una banda sonora, sinó que ha barrejat sàviament el mestratge que tenen de fer peces musicals sense paraules amb una pel·lícula a la que si haguéssim escoltat en algun moment un sol mot, tota la màgia s’hagués trencat. Llàstima que amb una mica més d’una hora ja érem al carrer, però ja ho diuen, no? Curt i bo…

Il·lustració: Riki Blanco

Josep Ma. Català
Redactor

Wood + Maat: motivació per la música

Barcelona, 28 de febrer de 2020. Kasal de Joves de Roquetes

Els del DescoNNecta, el concurs de bandes joves que organitzem conjuntament amb els Lluïsos de Gràcia, estàvem molt contents quan vam veure el concert programat al Kasal de Joves de Roquetes. Hi tocaven els Wood, guanyadors de la primera edició del concurs, i els Maat, guanyadors de la quarta edició. I, evidentment, com a organització d’un concurs de bandes joves, veure com les bandes participants van progressant, ens fa immensament feliços.

Em vaig apropar a l’hora del concert al Kasal. I, a l’entrada del centre, em vaig trobar en Marc, en Rai, en Pol, l’Arnau i en Jimmy, els cinc nanus de Torelló. Els va sorprendre veure’m. I a mi em va fer, com cada vegada que els veig, molta il·lusió. Anava a menjar alguna cosa. Jo vaig entrar cap a dins i, la mateix il·lusió que em va fer veure els Wood, vaig tenir la mateixa quan vaig poder saludar als Maat. L’Anthony, en Josseth, l’Anna i en Bryan s’estaven preparant per començar el concert.

Sincerament, no hi havia molta gent. Però són bandes que els hi agrada tocar i, independentment de si hi ha moltes o poques persones, la seva motivació per tocar és màxima.

Els Maat van tocar les cançons que tenen penjades al seu bandcamp (i un parell les tenen a Spotify), entre elles, Blue, White Noise o Sed de hambre. I van acabar amb 1943. D’aquesta última en van fer un videoclip molt ben parit. Mireu-lo a aquí.

Després de la descarrega de postrock dels barcelonins, va ser el moment dels de Torrelló. Els Wood van tocar el gran gruix de les cançons del seu primer molt bon disc Okeanos. I ho van deixar tot a dalt l’escenari. No m’estendré més, perquè ja en vam parlar fa poc del seu concert a l’Heliogàbal. Van ser dos concertassus! Els dos grups són molt i molt bons! I per només 5 euros es podia gaudir d’un divendres de bona música. I, només em va saber greu que no hi hagués molta més gent, perquè recolzar la cultura i la música en directe no només és anar a un concert dels U2, els Coldplay o la Rosalía. Ah! I quan aquestes bandes omplin sales i us quedeu sense entrades per anar-hi, jo us ho refregaré per la cara i us diré: hi podríeu haver anat quan començaven per cinc euros. I, seguidament afegiré: foteu-vos!

Jordi Daumal
Redactor

Podries estar interessat/-ada

Wood – Okeanos

Els Wood van ser els guanyadors, en format trio, en Marc Fernández (veu i guitarra), en Pol Villegas (baix) i

Nueva Vulcano: estan tornant!

Barcelona, 22 de febrer de 2020. Sala VOL

El dissabte de Carnaval vaig tenir la sort d’anar a l’assaig amb públic de les noves cançons dels Nueva Vulcano. Feia dos anys i mig del seu últim concert, que vam tenir la sort de gaudir en el marc de la final del DescoNNecta 2017, concurs que coorganitzem juntament amb els Lluïsos de Gràcia.

Jo vaig anar-hi a la segona sessió, perquè a les sis de la tarda, van fer el primer assaig. Van començar tard, entre pitos i flautes, una hora tard. Tenia mono d’un concert dels Nueva Vulcano. Les noves cançons em van semblar una bona continuació del seu notable últim disc Novelería. No sé si els noms de les cançons són els correctes, només tinc clar algunes, perquè en algun moment, els artistes les van mencionar: amb la que van obrir el concert, Eucalipto, perquè ho va dir l’Artur; la segona del set list Disney, per la foto de Frozen i perquè ho va dir, al final, l’Albert. Guerra y paz, per l’anècdota que va explicar l’Artur. I Tramuntana, que ho va cridar un del públic. Segur que era un amic de la banda, perquè n’hi havia molts.

Van tocar quinze noves cançons. Totes de l’estil dels NV. Ja tinc ganes de poder-les escoltar en bucle.

Van acabar fent un homenatge al seu segon disc Juego entrópico, tocant Sagrada Família, El día de mañana, Las cosas y las casas i El río suena. Per contracte, no van poder fer més cançons que l’assaig de les sis. I vaig marxar content com un gínjol. Per fi, els Nueva Vulcano, estan tornant.

Foto: Kenneth Santos

Jordi Daumal
Redactor

Podries estar interessat/-ada

Gran Reserva 2015

L’any s’acaba però abans volem presentar-vos la selecció dels que, segons criteri de l’equip de L’Ampli, són els millors discos

Los Hermanos Cubero + Raquel Lúa: la música és vida

L’Hospitalet de Llobregat, 1 de febrer de 2020. Auditori Barrades (Let’s Festival)

Hivern vol dir temps de Let’s Festival. I entre el llarg i treballat cartell d’aquesta 15a edició, hi havia una nit especial i compartida per començar el mes de febrer.

Per obrir la vetllada vam gaudir de Raquel Lúa, la cantautora que des del 2017 a L’Ampli li seguim la pista per ser la guanyadora del concurs de joves cantautors/res d’Horta-Guinardó, on ens va deixar captivats. Amb unes poques cançons en va tenir prou per trencar el desglaç de la nit. Una veu imponent. Un talent en creixement. Una timidesa descarada. No us la perdeu, escolteu-la i aneu-la a veure quan pugueu.

I per continuar, els caps de cartell: Los Hermanos Cubero. Vinguts de la Meseta Central castellana, amb bones cançons, personatges, una guitarra sota el braç i una mandolina a l’altre i unes veus que fusionen el seu univers de l’Alcàrria amb influències americanes. Una proposta peculiar, diferent, única.

Van iniciar sols els dos Cubero, el seu particular show per sumar-se més tard dos músics més, un contrabaix i un violí. Tot acústic, doncs l’electricitat estava en les cançons. El repertori es va centrar en el seu darrer disc Quique dibuja la tristeza. Un sentit homenatge d’Enrique Ruiz Cubero a la seva esposa Olga morta fa tres anys. La música no cura, però ajuda a passar processos de dol i això a permès deixar tota una meravellosa obra d’art en cançons. Tristesa, enyorança, pèrdua, desesperació, fan del buit quelcom hermós i atractiu amb un grapat de sentides cançons com Tenerte a mi lado, Que haré el resto de mi vida o la brutal Quisiera poder rezar. Totes signades i interpretades pel mateix Enrique, en un exercici d’honestedat i vida. Un volcà d’emocions i sentiments.

El públic vam sortir de la Sala Barrades amb el cor en un puny, però contents. Que són quatre dies i amb la música condeixen més.

Gerard Birbe
Redactor

Podries estar interessat/-ada

The New Raemon elèctric i amb banda: entre la mitologia i l’espai

Barcelona, 5 de desembre del 2019. Sala [2] de l’Apolo

Entrar a Barcelona la tarda-nit anterior a un pont de tres dies és una sensació curiosa, vas al contrari de quasi tothom. Veure els cotxes fent cua per sortir de la ciutat, és com mirar una d’aquelles pel·lícules catastrofistes en què la gent es queda inútilment encallada a la carretera i, que finalment, no podran anar enlloc. Jo, al contrari, vaig molt tranquil cap a un concert, i avui penso més que mai que el nom de la sala és dels més encertats.

The New Raemon elèctric i amb banda, tanca el cercle del seu últim treball Una canción de cuna entre tempestades (BMG, 2018) en la Sala [2] de l’Apolo. Apolo era fill de Zeus i un dels déus més influents i venerats de la mitologia grega. I també va donar el nom a un programa aeroespacial, entre el que hi havia la nau que va portar a l’home a la lluna (l’11), i la del no menys famós “Houston, we have a problem” (el 13). New Raemon, deus, naus espacials…que t’has pres avui Josep Maria?

Doncs molt senzill, el concertàs que es va marcar aquest passat dijous el sr. Ramón Rodríguez, maresmenc de pro, i la seva super-mega banda (més la Laia Alsina), està a cavall entre la mitologia i la lluna. Cançons com Cíclope, En el centro del baile, Wittgenstein, Charlestón, Cielos estrellados, Reina del amazonas, El Yeti, Tú, Garfunkel, La cafetera… van anar caient sobre nosaltres com ho fan els perseids durant el mes d’agost. Has de ser ràpid per poder-les veure, però un cop ho has fet, aquella imatge, ja et queda per sempre gravada en els ulls. En aquest cas, la música i les lletres ens quedaran marcades durant un llarg temps en el nostre cervell, i faran que desitgem escoltar ja el 7è treball que ha començat a cuinar per terres andaluses.

Segur que entre la crònica escrita pel company Gerard de The New Raemon quan va tocar al Let’s ara fa una mica més de mig any i la meva, ens han passat moltes coses, però l’admiració que li tenim no ha canviat gens. Poques coses puc afegir a les moltes altres cròniques que ja s’han fet després de tots els bolos que porten. Escoltar a uns treballadors de la música, com van millorant les cançons concert a concert, veure com la maquinària es va greixant fins que funciona a la perfecció, és un autèntic luxe que solament podem gaudir els que anem a concerts.

I com sempre, donar les gràcies a Subterfuge per acreditar-nos i a la Sala Apolo per solucionar un petit problema que vam tenir.

Josep Ma. Català
Redactor

Podries estar interessat/-ada

Clownia Festival – Espai Consciència

L’Espai Consciència arribarà a la tercera edició divendres 28 i dissabte 29 de juny en el marc del Clownia Festival. Serà d’entrada gratuïta i constarà de xerrades, tallers, una fira d’entitats i col·lectius, una zona de taverna i artistes en viu.

El Clownia torna a fer una aposta per aportar un valor afegit de pensament crític al festival i generar espais de reflexió. Enguany l’eslògan escollit per l’Espai Conciència és “El capitalisme mata el planeta” i s’abordaran temes com el canvi climàtic, la lluita per la terra o l’agroecologia i la sobirania alimentària.

L’activista per la sobirania alimentària dels pobles, Gustavo Duch, l’advocada Marta Boliches d’Iridia, el cantant de Txarango Alguer Miquel, familiars dels joves d’Altsasu, el meteoròleg Tomàs Molina o la periodista Txell Bonet, són algunes de les persones que participaran a les xerrades d’aquesta tercera edició. També es comptarà amb les periodistes Laura Rosel, Roger Palà, Mercè Folch o Neus Molina com a moderadores.

Per més informació: www.clowniafestival.cat/espai-consciencia.php

Dolors Ferré
Fotògrafa

Alfenic + Wood: nit de presentacions

Divendres 29 de març de 2019. Sidecar. Barcelona

Començaré pel grup principal, Alfenic, que presentava el seu segon disc Atemporal. El grup barceloní format per en Guillem Martín (veu i guitarra), l’Albert Tarrés (baix) i Ferran Sánchez (bateria) i que aniran acompanyats durant tota la gira d’Atemporal pel guitarra Alfred Blanch, que aporta més contundència al directe. Són un grup de pop guitarrero, amb moltes ganes. Van anar llençant les seves cançons de l’últim disc (entre elles Nuestra peor versión, Todo y nada o Mi realidad) intercalades entre algunes del seu primer disc Trastorno animal. Un bon directe per un grup que està creixent mica en mica.

Però els que hem coneixeu, sabeu que vaig anar al concert per veure els nanus de Torelló, els Wood. Presentaven a la capital catalana el seu primer disc Okeanos (del qual fa uns dies en vam fer una ressenya). Van ser els guanyadors del primer DescoNNecta, un concurs per a bandes joves. Això va ser el 2016. I en aquests tres anys han passat de ser tres membres (Marc Fernández -veu i guitarra-, en Pol Villegas –baix- i l’Aleix Vilarrasa –bateria-) a cinc, amb les incorporacions de l’Arnau Pallarols (teclats) i en Raimon Costa (guitarra). I han passat de fer un estil més hardcoreta a més math rock. I, sent cinc, la seva música ha agafat més volum, contundència, capes i estils, fins i tot, dins d’una mateixa cançó.

Els hi tinc una estima especial. Per les ganes que hi posen, perquè fan el què els hi agrada, per la seva aposta arriscada en el seu primer disc i, sobretot, perquè són molt ben parits!

Van obrir el concert, amb el Sidecar amb prou persones perquè fes goig, amb Mountain, la cançó que també obre el disc. I va continuar amb la popera Salvia. Com no podia ser d’una altra manera, van tocar gairebé totes les cançons del nou disc. I van omplir el setlist amb algunes cançons del seu primer EP π. Entre elles, sempre m’agrada destacar l’enganxosa We are close.

Van fer un concert fantàstic, amb una sonorització molt bona (molt bona feina de les tècniques), i els que heu estat a Sidecar, sabeu que no és fàcil sonar bé. Ho van donar tot i el públic així els hi va reconèixer. I agrair als Alfenic haver convidat a tocar als Wood. Va ser una molt bona oportunitat de rodar-se sobre els escenaris. Nanus, endavant!

Jordi Daumal
Redactor

Podries estar interessat/-ada

Wood – Okeanos

Els Wood van ser els guanyadors, en format trio, en Marc Fernández (veu i guitarra), en Pol Villegas (baix) i

The New Raemon: Hey, Ramon, Let’s go!

L’Hospitalet de Llobregat, 23 de març de 2019. Let’s Festival. Sala Salamandra

El concert va començar amb en Ramon Rodríguez, líder i ànima dels The New Raemon recordant que feia 10 anys que ja havia tocat al Let’s. Els qui llavors vam poder assistir-hi, volíem delectar-nos amb les cançons del seu celebrat A propósito de Garfunkel, el primer llarg durada en solitari del músic de Cabrils, exmembre dels enyorats Madee.

Tot i ser llavors un àlbum de debut deliciós, ni intuíem ni albiràvem en el que vindria en la dècada posterior. Un seguit de nous LPs i EPs marca personal del nou Ramon, amb el segell de la qualitat i honestedat per bandera. I no li ha anat pas malament, per sort nostra i seva.

Dissabte presentava la seva darrera obra Una canción de cuna entre tempestades, la qual va defensar en les primeres cançons amb Cíclope, En el centro del baile o Wittgenstein. Un concert sense treva, poques pauses i algunes paraules. Amb una banda potent i majestuosa, una formació de sis músics consolidats i fixes en els darrers anys. I això és nota en un so compacte, harmoniós i excitant també en el directe.

Va ser a partir de Oh, Rompehielos quan va endegar i rescatar temes anteriors. Un no parar de bones cançons, una constant en tots els seus treballs, on hi podem trobar meravelles com Lo bello y lo bestia, El fin de la resistencia o la senzilla però encara impactant La Cafetera. I per acabar la vetllada, sense bisos ni complexos, vam poder gaudir de Tú, Garfunkel. I retrocedir novament en el temps, en aquell concert de fa 10 anys, on vam anar a escoltar el disc del moment, sense saber que estàvem davant una carrera de llarg recorregut. Que no pari la música Ramon!

Gerard Birbe
Redactor

Podries estar interessat/-ada

5a Festa de presentació Vida Festival 2019: Ljubliana & The Seawolf + Intana

Barcelona, dimecres 27 de març de 2019. Antiga Fàbrica Estrella Damm

Encara que el temps meteorològic sembla que ens vulgui fer la punyeta i l’encanti fer pensar a la nostra pell que és quasi ja estiu, no és pas veritat. Encara falta moooolt per treure’ns roba i pensar que el Vida 2019 està a la cantonada. Sort en tenim dels seus concerts de presentació que ens fan passar una bona estona cada poc temps.

La cinquena festa de presentació ens va portar en primer lloc a Intana, que ens va presentar per primera vegada en directe el seu últim treball A Plan for Us(Satélite K, 2019), un disc amb alternança de cançons en català i anglès. Núria Moliner ens porta juntament amb Guillem Callejón, Jordi Mestres i Ricard Parera un folk suau, vellutat, de cuidada producció i que durant la seva actuació i per generació espontània, en una cançó, es va produir un dels silencis més grans que he escoltat (escoltar un silenci?) en els concerts que he estat a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm.

Un cop acabat el concert dels Intana, un núvol de companys fotògrafs van tornar a agafar posicions davant de l’escenari. I no era per menys, era el torn de Ljubliana & The Seawolf, amb en Pol Batlle al capdavant, amb un barret a lo Jack Sparrow. Si normalment busquem referents o semblances quan escoltem un grup, aquesta vegada costa de fer-ho, pots donar-li voltes i voltes, però és que són únics. Espectacle total, psicodèlia, cabaret, estètica, música noventera amb tocs bowieans, directe perfecte, cançons molt cuidades. Com diuen ells mateixos al seu web, la música és una religió, una forma de curació i única resposta, és a dir univers Ljubliana & The Seawolf. Amb Tiempo, l’única cançó en castellà, es va produir el segon silenci de la nit. (senyors, em trec el barret). Vacuum (senzillament em sembla fantàstica), Parkin’ Lot, Via Magenta, Shit Dope i Burn the witch (deliciosa) van ser altres cançons del seu últim treball Libra (Bankrobber, 2019).Amb baixada de l’escenari per part del Pol Batlle, va acabar l’ACTUACIÓ amb majúscules dels L&TS.

Si aquesta és l’última festa de presentació del Vida 2019, l’han clavat i a sobre he marxat a casa amb el setlist. M’encanta col·leccionar-los, que hi farem.

Josep Ma. Català
Redactor

Podries estar interessat/-ada

1 2 3 … 10