Alfenic és un trio de rock amb trets electrònics de Barcelona. Fa sis anys que estan en actiu i, des que van començar la seva trajectòria musical, han treballat dur per portar el seu directe al màxim nombre d’escenaris de la geografia espanyola.
Amb dos discos, dues gires nacionals i més de quaranta concerts a l’esquena, presenten el seu tercer treball discogràfic: Atemporal. Un projecte amb el qual han trobat el seu so més personal i amb el qual fan un pas cap endavant per aconseguir ampliar el seu públic i seguir demostrant que el directe és el seu hàbitat natural.
El seu objectiu és demostrar que el seu rock melòdic també té cabuda en els grans esdeveniments de difusió musical. Amb l’ajuda de Brais Ruibal, el seu productor, deixen clara la seva transició i marquen el camí dels propers passos amb temes com Cómeme La Piel o Atemporal.
Cap a on va la música? Pocs ho saben, però sembla que hi hagi molts mariners experts en les marees que et situen l’harmonia, en els connectors que fan moure les onades i, en general, en els corrents que et porten cap a la tècnica i el domini absolut de l’oceà musical. Per sort, també hi ha nàufrags com els Wood que, encara que sàpiguen com funcionen les eines dels experimentats, entenen que l’important és deixar-se portar per les aigües o pel que sigui que et arrossega a la deriva. A Okeanos fan la seva primera odissea i se surten “de rositas”. Encara que no tinguessin bona fusta, només per l’intent de fer un disc tan ambiciós com el que presenten, Wood ja seria un grup de mèrit.
Llavors què busquen aquests xavals de Torelló? Doncs tot. Hi ha gent amb gust per la dispersió que busca agafar tants camins com sigui possible i que cap d’ells sigui igual. El primer llarga durada de Wood no té una sola lectura i és difícil entendre-ho en una sola escolta, perquè cada cançó és un món diferent que el quintet es menja amb gana.