The New Raemon + Ramon Aragall – Let’s Festival – Sala Salamandra – L’Hospitalet de Llobregat

El nou treball de The New Raemon gravat a principis de 2018 en tres llocs diferents, envoltat dels seus músics habituals i produït per Raúl Pérez de la Mina (Sevilla), “Una canción de cuna entre tempestades” desvetlla que, de totes les cares que hem conegut de l’artista fins avui, és probable que estiguem per fi davant la millor.

La labor de l’observador és senzilla quan a qui s’observa deixa tantes pistes perquè li entenguem. La carrera de Ramón Rodríguez (a qualsevol li costaria seguir una biografia multiplicada de projectes i col·laboracions, però em refereixo al temps transcorregut entre el primer disc de Madee i aquest últim de The New Raemon) ha convertit les cançons en proves, que li exculpen o li incriminen segons el cas. I potser no té res a veure, però dóna la sensació que el vers amb el qual es tanca “Cielos Estrellados”, la cançó col·locada en quart lloc en la llista definitiva, resumeix sense voler l’estat d’ànim actual de l’artista català: “A la merda amb tot, a veure què passa”.

El que fos bateria de Dorian i actual d’Els Amics dels Arts, Ramon Aragall presenta el seu segon disc en solitari i el millor de la seva carrera “Kamikaze”, un treball en el qual no hi ha trucs ni cops d’efecte: hi ha històries que tracten del que volem i no aconseguim, de les paraules que callem davant dels altres, de les llàgrimes que no volíem que ningú veiés. “Kamikaze” en el qual col·labora també Xarim Aresté, suposa la seva consagració en solitari, un disc de pop rock en el qual Ramon Aragall és el cor que va alçar la veu.

Les cançons del seu disc debut “Perfil” (Discmedi 2015) ens van descobrir una faceta fins llavors desconeguda d’aquest músic i compositor. Ja s’intuïa el que el seu nou treball deixa de manifest: ens trobem davant una de les veus més inconfusibles del pop facturat a Catalunya en l’actualitat. N’hi ha prou amb donar-li al PLAY per descobrir un disc ple de melodies aspres i lluminoses, conduïdes per una veu de registre inexplicablement delicat i alhora punxant. Una obra al marge de modes, a la qual no es pot accedir per cap mena de drecera.

Text_ Let’s Festival