Dijous, 12 de Novembre 2015
Llarga vida al Vida
La cua que ens vam trobar a l’hora d’entrar a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm ja deia que no seria un concert en família. Genial idea la d’obrir les ganes de música i d’estiu, quan encara no ha començat el fred, amb aquestes festes de presentació del Festival Vida 2016.
La tarda va començar amb els Ramírez. Música fresca i jove. Mentrestant, el públic anava omplint la sala, retrobant-se amb els amics i caient les primeres cerveses.
Mentre feien el canvi d’instruments d’un grup a un altre, els organitzadors del festival ens van donar la bona noticia: el Vida havia rebut el Premi Fest al millor festival de format mitjà en l’àmbit estatal. Que un festival amb dos anys de recorregut hagi rebut dos premis diferents dos anys seguits diu molt de la bona feina que s’està fent. Enhorabona i a seguir portant bona música i cultura.
Balthazar va començar el seu concert amb el violí de Patricia Vanneste i la primera cançó del seu últim treball Thin Walls. Amb una bandera belga penjada en el balconet que dóna entrada a les escales de la sala i que volia recordar que la música belga també existeix, una darrera l’altra, Balthazar va anar alternant cançons dels seus tres treballs, l’anomenat ja Thin Walls, Rats i Applause, i va confirmar que és un d’aquells grups que en directe és a on es troba a gust. És potent i mostra que guanya amb escreix a la música gravada. No va ser el mateix escoltar The Boatman o Bunker a la Damm que al CD.
El seu indie-electrònic ens va deixar un molt bon gust de boca i ens va demostrar que a poc a poc la seva música sortirà de les fronteres belgues i holandeses, que eren les que fins ara havien retingut la seva bona feina.
Fent un acudit molt fàcil i dolent, gràcies per avançar-nos un regal de Reis.
Text: Josep Maria Català
Fotos: Maria Carme Montero